Les dues velocitats de l'economia de les persones
CONEIXES EL JOC DEL TETRIS?
El Tetris és un videojoc de tipus trencaclosques. Fou inventat per l’enginyer informàtic rus Aleksei Pàjitnov l’any 1984, mentre treballava a l’Acadèmia de Ciències de Moscou.
L’objectiu és fer caure peces i anar emplenant buits per a aconseguir fer línies. Una vegada creades, desapareixen. A mesura que el temps passa, el joc s’accelera i cada vegada tens menys temps per a prendre les decisions que et portaran a mantenir el tauler sense peces.
Et deixem un enllaç per si hi vols jugar en acabat de llegir l’article o just abans de fer-ho, per familiaritzar-te amb la metàfora.
El Tetris, un dels jocs més icònics de la història dels videojocs, pot oferir una perspectiva interessant sobre les dues velocitats de l’economia de les persones. Aquesta metàfora pren forma quan es compara el ritme del joc amb les experiències econòmiques dels individus, especialment en el marc del sistema capitalista. A través d’aquesta analogia, podem explorar les diferències fonamentals entre les oportunitats i els desafiaments que enfronten les persones amb recursos versus aquelles que lluiten contra la pobresa.
En el Tetris, els primers nivells presenten una progressió tranquil·la, amb peces que cauen lentament. Aquesta etapa inicial simbolitza l’experiència de les persones amb recursos econòmics, aquelles que tenen la sort de néixer en famílies amb accés a educació de qualitat, suport financer i altres avantatges. Aquesta lentitud en les peces que cauen dona als jugadors més temps per prendre decisions, experimentar amb diferents configuracions i, crucialment, aprendre dels errors. Aquesta és una imatge de la lentitud que ofereix la riquesa: la capacitat d’explorar opcions, fracassar i aprendre sense les conseqüències devastadores que podrien afrontar aquells en situació de precarietat econòmica.
En contrast, quan el joc s’accelera, representa de manera viva la realitat dels qui neixen en famílies menys privilegiades. Les peces cauen ràpidament, deixant poc temps per a la reflexió. Aquesta velocitat simbolitza la rapidesa amb què les persones han de prendre decisions en entorns econòmics desfavorables, on l’error pot tenir conseqüències significatives. Aquesta és la realitat dels individus que han de lluitar contra la pobresa, on les oportunitats es presenten i desapareixen amb rapidesa, deixant poc marge per la planificació a llarg termini i l’aprenentatge de les pròpies equivocacions.
Aquesta dualitat entre les dues velocitats de l’economia posa de manifest les desigualtats inherents al sistema capitalista. Contràriament a la noció de meritocràcia, on l’èxit suposadament es basa en el talent i l’esforç, la realitat és que les circumstàncies inicials tenen un impacte significatiu en el curs de la vida d’una persona. La lentitud o rapidesa amb què les peces cauen en el Tetris es converteix en una metàfora dels avantatges o desavantatges que es deriven de la classe social, l’accés a l’educació i altres factors estructurals.
Així, la lentitud inicial del Tetris representa la sort de comptar amb el temps i oportunitats que tenen els individus amb recursos econòmics, mentre que la rapidesa que arriba més endavant simbolitza la pressa i la manca d’espai per errar que experimenten els menys afortunats. Aquesta dinàmica posa de manifest la fal·làcia de la meritocràcia, ja que no tothom comença el joc amb les mateixes oportunitats, i molts es veuen obligats a lluitar contra una acceleració constant per mantenir-se a la superfície en la cursa econòmica.
La metàfora de les dues velocitats de l’economia, no només destaca les desigualtats individuals, sinó que també arrodoneix el terreny per aprofundir en la comprensió dels processos d’emprenedoria i la dinamització i desenvolupament dels territoris. Aquests dos àmbits es veuen marcats de manera significativa per les circumstàncies inicials i les oportunitats disponibles, afectant tant els individus com les comunitats en el seu conjunt.
Què passa quan disposem d’abundància de recursos? Primers nivells del Tetris
Quan el projecte emprenedor es troba en el nivell 1 del Tetris (abundància de recursos i temps), ens trobarem que hi ha espai per a la innovació.
En entorns econòmics on les peces cauen lentament, els emprenedors tenen més espai per experimentar i innovar. Hi ha una relativa abundància de recursos i menys pressió per obtenir resultats immediats. Això afavoreix la creació d’empreses que es basen en la recerca, la creativitat i la resolució de problemes complexos.
Al nivell 2, es dona la possibilitat de generar un aprenentatge mitjançant l’error (que haureu sentit en multitud de xerrades inspiracionals, com l’únic camí per l’èxit). La lentitud de la caiguda de les peces també permet a les emprenedores cometre errors sense conseqüències catastròfiques. És cert que aprendre de les equivocacions és una part fonamental de qualsevol procés d’aprenentatge (també de l’empresarial), i la capacitat de fer-ho sense posar en perill la subsistència condueix a un creixement més saludable i sostenible.
Al nivell 3, amb molta calma, poden desenvolupar relacions d’interès. Amb més temps disponible, les emprenedores poden establir relacions més fortes amb altres empreses, clientes i col·laboradores. Aquestes connexions poden ser crucials per al creixement a llarg termini i la sostenibilitat dels negocis.
Què passa quan no disposem d’abundància de recursos? Últims nivells del Tetris
Al nivell 12, quan les peces cauen a tota velocitat, ens trobem cercant la peça en forma de “pal” que ens permeti respirar uns segons més, per seguir-ho intentant. És a dir, la pressió per a obtenir resultats immediats ens persegueix. A diferència dels entorns més acomodats econòmicament, els emprenedors en situacions d’escassetat de recursos (temps, diners, actius…) estan sotmesos a una pressió significativa per obtenir resultats ràpids. Això pot conduir a decisions impulsives i a la cerca de solucions immediates, en detriment de la planificació estratègica a llarg termini.
Al nivell 15, ens trobem que la innovació està únicament impulsada per la necessitat. Tot i que la rapidesa pot generar una resposta immediata a les necessitats del mercat, també pot limitar la capacitat d’emprenedores per a la innovació a llarg termini. La prioritat pot ser sobreviure avui en dia, deixant poc espai per a la visió futura. Tant és així, que ens trobem ficant aquella peça que té forma de “T” a un forat on hauria d’anar un quadrat.
Al nivell 18, els riscos cada cop són majors. En un entorn accelerat, els riscos es multipliquen, ja que no hi ha marge per a l’error. Això pot conduir a intentar evitar els riscos més importants i no fixar-nos en tots aquells altres que l’envolten. A més, prendran decisions més conservadores que no sempre són les més beneficioses per al creixement sostenible.
Pel que fa al desenvolupament dels territoris, aquesta dualitat es manifesta en la variabilitat dels entorns empresarials. Les àrees amb recursos econòmics més abundants poden gaudir d’una escena comercial , industrial i de serveis més rica i diversa, amb empreses que prosperen gràcies a la capacitat d’innovar i afrontar riscos. Per contra, les comunitats amb menys recursos es troben en una situació més precària, amb menys oportunitats per al creixement i la diversificació econòmica.
Les dues velocitats de l’economia no només impacten en les oportunitats individuals, sinó que també deixen la seva empremta en els processos d’emprenedoria i en la vitalitat dels territoris. Per abordar aquestes qüestions, és crucial adoptar polítiques que promoguin la igualtat d’oportunitats i facilitin un entorn propici per a la innovació i el desenvolupament social, ambiental, cultural i econòmic, independentment de la velocitat amb què caiguin les “peces” econòmiques.
La metàfora del Tetris ens convida a reflexionar sobre les dues velocitats de l’economia de les persones i com aquestes afecten les seves vides. Enfrontar-se a les desigualtats estructurals és essencial per construir una societat més justa, on tothom tingui l’oportunitat de prendre decisions amb la lentitud reflexiva que ofereix la prosperitat, i ningú hagi de lluitar contra una acceleració implacable per aconseguir l’èxit econòmic.