En un moment en què la transformació digital és imprescindible per a les empreses, la tecnologia es presenta com l’eina definitiva per millorar l’agilitat i l’eficiència. Tot i això, no totes les organitzacions avancen al mateix ritme, i existeixen grans diferències en l’adopció d’aquestes eines segons el seu nivell tecnològic. Però, realment la tecnologia pot, per si sola, transformar les cooperatives amb governs participatius i democràtics en empreses més àgils? La resposta és evident: no.

Les tendències dels últims anys en el món del “management” giren al voltant de dos grans conceptes: L’agilitat empresarial, terme llançat per les escoles de negocis i les consultores que agrupa una sèrie de conceptes i metodologies aplicades en la dècada anterior, i els nous models d’organitzacions participatives que, sense diferenciar sector d’activitat, ens fan recordar propostes del model cooperatiu des d’una mirada d’autogestió. Aquests dos conceptes desemboquen en un concepte resultant que es denomina “organització àgil”.

Assenyalats pel mantra històric que acompanya al sector cooperatiu amb el relat que les cooperatives són més lentes i ineficients que les restes d’organitzacions, podem preguntar-nos si les cooperatives poden ser àgils.

Abans d’intentar respondre definirem que es considera una organització àgil:

Les organitzacions àgils són entitats que funcionen més enllà de l’objectiu de simplement vendre i guanyar diners; tenen un propòsit clar i potent que busquen impactar positivament en el món. Aquest propòsit guia tot el que fan i és compartit i entès per tots els membres de l’organització, alguns exemples segons els impulsors de la terminologia, inclouen IKEA, Nike, Tesla, Microsoft, Netflix entre d’altres.

En l’àmbit estratègic, aquestes organitzacions promouen una estructura no jeràrquica, reemplaçant-la per una xarxa d’equips autogestionats que operen dins d’estructures planes, facilitant així la col·laboració i la presa de decisions ràpida i eficaç. Aquesta estructura elimina els sils i fomenta una cultura de lideratge compartit i servei.

En termes de processos, es destaquen per la seva agilitat a l’hora de prendre decisions i la seva capacitat per aprendre contínuament dels clients a través d’interaccions curtes, tot prioritzant sempre l’entrega de valor. Utilitzen objectius i resultats clau (OKR) per a guiar aquests processos de manera efectiva.

Des del punt de vista de les persones, les organitzacions àgils disposen d’equips formats per professionals altament capacitats, empoderats i amb un fort esperit emprenedor. La motivació d’aquests professionals és alta, ja que se senten alineats amb el propòsit global de l’organització, mostrant flexibilitat per canviar de rol i equip dins de la mateixa empresa, i adoptant un estil de lideratge que prioritza el servei sobre l’autoritat.

En l’àmbit tecnològic, aquestes organitzacions es caracteritzen per la seva habilitat per adaptar-se ràpidament i incorporar noves tecnologies que aporten valor al negoci a les persones i als clients.

Fins aquí podem detectar forces similitud entre organitzacions àgils i cooperatives, sobretot en aspectes vinculats a propòsit, a l’estratègia i i a les persones (segurament no tant des del vessant tecnològic), però és important remarcar la diferència en termes de profunditat sobre el que respecta el seu significat.

En ambdós casos es donen gran importància al propòsit i els valors compartits. No obstant això, en les cooperatives, aquest propòsit sovint es vincula més directament amb el benestar de les seves sòcies i la comunitat, mentre que en les organitzacions àgils, el focus pot estar més orientat cap a la innovació i l’adaptabilitat en un context empresarial competitiu.

Encara que ambdues promouen estructures més planes i participatives, les cooperatives tenen com a pedra angular la democràcia en la presa de decisions. L’empoderament i la participació de les treballadores estan motivats per una propietat compartida i beneficis mutus. En les organitzacions àgils, amb equips de treballs reduïts i autogestionats, la presa de decisions pot ser més flexible i estar basada en l’eficiència i l’agilitat, sense requerir necessàriament un procés democràtic i la motivació pot estar més en la realització personal a través de la contribució al propòsit empresarial o resultats.

Per evitar que les cooperatives siguin menys àgils en les preses de decisions, es poden implementar diverses estratègies que combinen els seus valors democràtics amb eficiència operativa.

Aquí us deixem algunes idees:

Estructura clara de presa de decisions:

1. Definir protocols clars sobre com i quan es prenen decisions, especificant quins tipus de decisions requereixen votació de tots els membres i quines poden ser delegades a equips o individus específics.
2. Una bona manera de començar és a través de fixar els objectius claus de desenvolupament (OKR) i el propòsit organitzatiu des del màxim òrgan democràtic de la cooperativa i derivar la seva execució als equips empoderats.

Utilització de tecnologies i metodologies de col·laboració:

1. Fer servir eines digitals per facilitar la comunicació, la transparència i la presa de decisions pot ajudar a agilitzar els processos.
2. L’organització amb eines tipus Kanban, metodologies de gestió SCRUM, o creació de noves propostes de valor a través de Sprints o LEAN. Totes elles giren al voltant de la idea bàsica que no ho podem tenir tot controlat, sinó que anem aportant valor a mesura que (a) innovem, (b) provem (c) mesurem i altra vegada tornem a començar (i així tenim una iteració).

Formació d’equips petits i mètodes de consens dinàmics:

1. Crear equips petits amb l’autoritat per prendre decisions en àrees específiques pot accelerar el procés sense comprometre els valors democràtics de la cooperativa.
2. Encoratjar els membres a prendre iniciatives i decisions dins del seu àmbit de responsabilitat pot reduir el coll d’ampolla que sovint es crea en els processos de presa de decisions col·lectives.
3. En lloc de buscar un acord complet en totes les decisions, utilitzar mètodes que permetin avançar amb decisions amb suport suficient, reservant la possibilitat de revisió i adaptació.
4. Per últim, establir prioritats clares i límits sobre quines decisions necessiten més deliberació i quines poden ser preses ràpidament basades en criteris preestablerts.