L’Ingrés Mínim Vital
L’Ingrés Mínim Vital és una prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o estan integrades en una unitat de convivència i manquen de recursos econòmics bàsics per a cobrir les seves necessitats bàsiques.
Es configura com a dret subjectiu a una prestació econòmica, que forma part de l’acció protectora de la Seguretat Social, i garanteix un nivell mínim de renda als qui es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica. Persegueix garantir una millora real d’oportunitats d’inclusió social i laboral de les persones beneficiàries.
Actua com una xarxa de protecció dirigida a permetre el trànsit des d’una situació d’exclusió a una participació en la societat. Contindrà per a això en el seu disseny incentius a l’ocupació i a la inclusió, articulats a través de diferents fórmules de cooperació entre administracions.
És compatible amb altres prestacions o ingressos, la qual cosa significa que els qui compleixin les condicions rebran la diferència entre el que cobren i aquest llindar mínim.
A més, i només per als qui se’ls concedeixi en el que queda d’any, estaran exempts del pagament de matrícules universitàries per al curs 2020/2021 encara que no compleixin els requisits de renda (que es calculen sobre 2019, i poden haver baixat ingressos durant el que portem d’any) i els medicaments amb recepta seran gratuïts, sense copagament.
Quantia i pagament
Es calcula i es cobra per unitats de convivència, no per persones excepte si es tracta d’una persona sola. L’ajuda és una per a la família, no per cada membre adult; serà un d’ells el que la sol·liciti i el titular d’aquesta prestació, encara que per a calcular-la es tinguin en compte els ingressos de tots els membres.
Es podrà sol·licitar des del 15 de juny en la web de la Seguretat Social i per correu postal. Els qui la sol·licitin entre el 15 de juny i el 15 de setembre cobraran de manera retroactiva amb efectes des de l’1 de juny, encara que se’ls aprovi més tard. Per a la resta de casos: es cobrarà al mes següent d’haver-la demanat.
Aquest llindar mínim és de 462 euros per a una persona que viu sola. I aquesta xifra puja 139 euros més per cada persona extra que formi part de la unitat de convivència, menor o adulta. A més, en cas de famílies monoparentals, se sumen 100 euros més. Això sí, al final del càlcul el topall màxim és de 1.015 euros.
Així, una mare amb dos menors, per exemple, tindrà dret a uns ingressos mínims de 840 euros. Un altre exemple: en una casa en la qual convisquin un avi, dos pares i dos menors podran completar els seus ingressos fins als 1.015 euros, el màxim.
Aquestes xifres són les que apliquen en 2020 i modificable anualment. El que el decret llei estableix una base que serà la mateixa quantitat que la prestació no contributiva de la Seguretat Social que consti en els Pressupostos Generals de l’Estat dividida en 12 pagues. I a aquesta xifra, que en 2020 és de 461,50 euros mensuals, li aplica uns multiplicadors segons les condicions de la família, recollits en l’annex del decret llei, que suposen un 30% per cada membre addicional i un 20% per a famílies monoparentals fins a un màxim d’un 220%.
Beneficiaris
Per a poder accedir a la sol·licitud hi ha dues vies:
- Una persona sola d’entre 23 i 65 anys que no formi part de cap unitat de convivència (en cas de separació, que hagi iniciat els tràmits és suficient) ni viva en una residència pública de manera permanent. Excepte en el cas de separacions o divorcis, hauran de demostrar són independents: haver estat d’alta en la Seguretat Social almenys 12 mesos en algun moment de la seva vida, encara que sigui de forma no continuada; i haver residit en un domicili diferent al dels pares o tutors durant tres anys. No fa falta que compleixin totes aquestes condicions les víctimes de violència de gènere o de tràfic d’éssers humans i explotació sexual.
- Les unitats de convivència en bloc, encara que sigui un titular el que demani l’ajuda per a tots. En aquest cas, el titular que sol·liciti la prestació per la resta de la família haurà de tenir entre 23 i 65 anys. Encara que es permet també que ho siguin majors d’edat o menors emancipats amb nens a càrrec. També es permet que la sol·liciti un major de 65, però només en el cas que tingui menors o incapacitats judicials a càrrec i no hi hagi un altre adult menor de 65 que pugui ser el titular.
Requisits
- Tenir residència a Espanya durant els 12 mesos anterior a la sol·licitud.Les persones incorporades a la unitat de convivència per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció o acolliment familiar permanent.Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans i d’explotació sexual circumstància que acreditaran mitjançant informe emès pels serveis públics encarregats de l’atenció integral a aquestes víctimes o pels serveis socials.Les dones víctima de violència de gènere acreditada per qualsevol dels mitjans establerts en l’article 23 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
- Estar en situació de vulnerabilitat econòmica.Per a determinar la situació de vulnerabilitat econòmica es pren en consideració la capacitat econòmica de la persona sol·licitant individual o de la unitat de convivència, computant els recursos de tots els seus membres.Aquest requisit es compleix quan la mitjana mensual d’ingressos i rendes anuals computables de l’exercici anterior sigui inferior almenys en 10 euros a la quantia mensual garantida per l’ingrés mínim vital que correspongui segons la modalitat i el nombre de membres de la unitat de convivència.
No computen com a ingressos els salaris socials, rendes mínimes d’inserció i ajudes anàlogues d’assistència social concedides per les comunitats autònomes.No es considera en situació de vulnerabilitat econòmica la persona beneficiària individual que sigui titular d’un patrimoni, sense incloure l’habitatge habitual, valorat en un import igual
o superior a tres vegades la quantia corresponent de renda garantida per l’ingrés mínim vital per a una persona beneficiària individual. En 2020 això equival a 16.614 euros - Haver sol·licitat les pensions i prestacions a les quals pugui tenir dret, en els termes que es fixin. S’exceptuen salaris socials, rendes mínimes d’inserció i ajudes anàlogues d’assistència social concedides per les comunitats autònomes.
- Figurar inscrits com a demandants d’ocupació, quan es tracti de persones majors d’edat o menors emancipats, si no estan treballant.
L’IMV es mantindrà mentre subsisteixin els motius que van donar lloc a la seva concessió i es compleixin els requisits i obligacions prevists en la llei.