1. De les directives a un reglament d’aplicació directa

La Comissió Europea planteja un reglament amb l’objectiu d’homogeneïtzar la contractació pública a escala europea i facilitar la participació d’empreses en licitacions transfrontereres. A diferència d’una directiva, un reglament és d’aplicació directa als estats membres, sense necessitat d’una transposició prèvia a la normativa estatal.

2. Quins contractes afectaria?

La proposta s’aplicaria a la contractació harmonitzada. Els llindars recollits al text són els següents:

• 5.404.000 €: contractes públics d’obres i concessions, tant d’obres com de serveis.
• 140.000 €: contractes públics de subministraments i serveis adjudicats per autoritats de l’Administració central de l’Estat.
• 216.000 €: contractes públics de subministraments i serveis adjudicats per autoritats contractants subcentrals, com ara administracions autonòmiques i locals i entitats de dret públic dependents.
• 432.000 €: contractes públics de subministraments i serveis adjudicats per entitats que operen en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals.
• 750.000 €: contractes de serveis específics de caràcter social, sanitari i educatiu.

3. Quatre grans objectius de la proposta

La proposta busca modernitzar i unificar la contractació pública a la Unió Europea a partir de quatre eixos principals:

• Simplificació normativa. Fusiona les tres directives de 2014 en un únic reglament d’aplicació directa i introdueix procediments més flexibles per reduir la burocràcia i facilitar l’accés de les pimes.
• Més pes de la qualitat i la sostenibilitat. El criteri del preu més baix perd protagonisme en favor de la millor relació qualitat-preu, amb un impuls dels requisits ambientals, socials i d’innovació.
• Preferència europea i seguretat. El text reforça la seguretat de subministrament en sectors i infraestructures crítiques i preveu mecanismes per afavorir empreses i productes de la UE davant de països tercers que no ofereixin reciprocitat.
• Un ecosistema digital únic. La proposta centralitza les dades en un repositori europeu comú i simplifica les càrregues administratives mitjançant el principi de presentar les dades una sola vegada.

4. Menys procediments i més espai per a la negociació

La negociació guanya pes en la contractació pública i el nombre de procediments es redueix de manera notable. La proposta en planteja quatre tipus:

• Procediment obert. Permet que qualsevol operador presenti una oferta des de l’inici, amb la possibilitat d’incloure o no criteris de selecció i de dur a terme negociacions.
• Procediment dinàmic. Els operadors s’incorporen primer a un repositori de proveïdors i, posteriorment, poden ser convidats a licitar o negociar contractes individuals derivats d’aquest marc.
• Procediment d’innovació. Està pensat per abordar reptes socials mitjançant el desenvolupament, la prova i la compra final directa de solucions innovadores que encara no existeixen al mercat.
• Procediment especial o adjudicació directa. Permet contractar directament, sense competició prèvia, en situacions d’emergència o crisi, d’exclusivitat tècnica o artística, o quan hi ha drets de propietat intel·lectual.

5. La qualitat guanya pes en l’adjudicació

La millor relació qualitat-preu es reforça com a criteri rector de la contractació. La proposta estableix que els criteris de qualitat haurien de representar, com a mínim, el 30% dels criteris d’adjudicació i, en els contractes intensius en mà d’obra, un mínim del 50%. També preveu explícitament la possibilitat de licitar a preu fix, de manera que els operadors econòmics competeixin únicament sobre la base de criteris de qualitat.

Entre aquests criteris, el text inclou:

• Ambientals. Reducció d’emissions, economia circular —durabilitat, reciclatge i reutilització—, eficiència energètica, protecció de la biodiversitat, alimentació sostenible i ús preferent de l’etiqueta ecològica de la UE (EU Ecolabel).
• Socials i laborals. Integració laboral de col·lectius desfavorits, condicions de treball dignes, suport a la negociació col·lectiva, accessibilitat universal, igualtat de gènere, drets humans a la cadena de subministrament i reserva de procediments per a l’economia social.
• D’innovació. Resolució de reptes socials mitjançant especificacions funcionals o variants, promoció del programari de codi obert i ús obligatori del Building Information Modelling (BIM) en obres de més de 25 milions d’euros.
• De seguretat, resiliència i preferència europea. Requisits de ciberseguretat, protecció d’infraestructures crítiques, plans de continuïtat de subministrament i possibilitat d’afavorir o restringir contractes a favor de béns i operadors de la UE.

6. Què passa amb l’economia social i les pimes?

L’economia social apareix de manera preocupant només dues vegades al conjunt de la proposta. El text la identifica com un àmbit que cal fomentar com a objectiu estratègic, com una finalitat social que els compradors públics poden incorporar mitjançant especificacions, criteris d’adjudicació o condicions d’execució del contracte, vinculant-la també directament a la promoció de l’habitatge social i assequible. Una de les novetats principals es troba en la redefinició dels contractes reservats. Segons la proposta, s’eliminaria la limitació de tres anys vinculada a la disposició addicional 48 i les potencials licitadores haurien de tenir la condició d’entitats sense ànim de lucre.

Pel que fa a l’accés de les pimes, la proposta insisteix en l’establiment de lots en els contractes, habilita la possibilitat de pagaments avançats i incorpora una nova limitació de solvència econòmica  d’un màxim del 50% del valor estimat del contracte (VEC). Alhora estableix la possibilitat de no exigir solvència tècnica ni econòmica mínima quan no siguin indispensables, considerant que és la millor manera de retirar una de les principals càrregues d’accés. Finalment, proposa la creació d’un registre únic —articulat mitjançant el servei d’elegibilitat electrònica i la credencial digital d’empresa— que redueix les barreres administratives per a les PIMES en centralitzar la verificació de la seva documentació i situació legal.

7. Les dades i la professionalització, també al centre del canvi

La proposta converteix la gestió de les dades en un eix central per superar la fragmentació digital actual, millorar la transparència i automatitzar el seguiment dels contractes públics a tota la Unió Europea. La creació d’un espai nacional de dades permetria analitzar de manera sistemàtica la competència real, la participació transfronterera, l’accés de les pimes i els resultats de les polítiques estratègiques o de seguretat de subministrament.

També es reforça la formació i la professionalització dels compradors públics com a instruments per garantir la integritat i l’eficiència de la despesa. El text planteja que els estats membres despleguin estratègies nacionals a llarg termini i estructures de suport —com centres de competència o oficines d’assistència— adaptades a les administracions amb menys capacitat. Igualment, promou l’actualització i el reciclatge professional de les persones que executen els contractes com a criteri d’impacte social.

8. Cap a una contractació pública més estratègica

En conjunt, la proposta reforça la idea de contractació estratègica: integrar objectius clau de la Unió —com la sostenibilitat ambiental, la inclusió social, la innovació i la seguretat econòmica— en el disseny, l’adjudicació i l’execució dels contractes públics, amb l’objectiu de convertir la despesa pública en una eina d’inversió d’impacte.

Des del Centre d’Estudis per l’Impuls de la Contractació Estratègica i Responsable de Catalunya continuarem analitzant l’evolució de la proposta i impulsant serveis i accions vinculats a la contractació estratègica. En aquest context, àmbits com la formació, l’assessorament i l’anàlisi de dades i informes en contractació pública guanyen encara més rellevància.