Eines i processos per la transformació digital de cooperatives

Gener de 2021, qui més qui menys és conscient que l’”era digital” no és una moda passatgera sinó que estem immersos en la revolució (entesa com a canvis d’hàbits, processos i manera de viure) que produirà un dels canvis més profunds de les últimes dècades en la nostra societat. Aquest reguitzell de canvis afectarà tots els àmbits de la nostra vida: com comprem, com ens relacionem i, evidentment, com treballem amb les nostres cooperatives i entitats. Aquest article és el primer de la sèrie d’entrades al blog sobre “transformació digital”, a través dels quals pretenem donar-vos una petita guia sobre com encarar aquests canvis en l’àmbit professional i cooperatiu, des del marc teòric estratègic fins a exemples concrets d’eines que podem utilitzar a partir d’avui mateix.

De què parlem quan parlem de “transformació digital”?

Podem definir aquesta àrea de la gestió com a l’ús de la tecnologia i les xarxes de connexió per la millora radical de l’abast, el rendiment i la viabilitat de les nostres iniciatives. Quan parlem de transformació digital, parlem de redefinició de processos productius, punts de contacte i models de negoci i/o viabilitat.

Un procés productiu és el conjunt de tasques i procediments requerits que realitza una empresa o entitat per generar l’elaboració de béns o serveis. Habitualment s’executen de manera planificada i successiva. Posem algun exemple simplificat:

• Una empresa d’economia circular de reaprofitament d’excedents alimentaris que genera conserves té un procés de producció similar al següent: s’obtenen els excedents alimentaris de socis del sector de l’hostaleria > es transporten a l’espai de treball > es produeixen i es conserven > es realitza la distribució a botigues i/o client final > cobrament mitjançant factures al comptat.
• Una entitat que ofereix tallers de ioga i meditació també té un sistema productiu tot i estar oferint un servei: preparació de l’espai i la classe a realitzar > realització de les classes amb els participants > cobrament mensual de quotes als associats.

Els punts de contacte són situacions estandarditzades en les quals un (potencial) usuari, soci, o client entra en contacte amb la nostra organització ja sigui abans, després o durant la compra del producte o servei. Especial èmfasi cal fer a la gestió d’aquests punts de contacte des d’un punt de vista de “disseny de serveis” una metodologia que posa al centre del servei aquelles persones a les quals s’està servint.

Un model de negoci, de viabilitat o d’aportació de valor (termes més aplicables a iniciatives d’ESS) és una eina que ens ha de permetre definir què farem, quant ens costa i sobretot qui són els destinataris i els clients dels nostres models. També analitza com “vendrem” els nostres serveis i de quina forma generarem ingressos per tal de compensar els costos i les despeses i assegurar la viabilitat.

Qualsevol d’aquests darrers paràgrafs podria ser un tema a desenvolupar per si sol, però en l’article d’avui ens agradaria mostrar-vos que a través d’aquestes tres àrees de la gestió podem incloure qualsevol àmbit de les nostres iniciatives d’economia social. Així doncs hem de ser conscients que la transformació digital pot impactar en cada un dels aspectes de la nostra vida cooperativa i estar preparades i amb la ment oberta per acceptar i liderar aquests canvis.

El marc estratègic conceptual que plantegem des de Facto per ajudar-nos en la consecució d’aquests models de transformació digital és el següent: