La Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya recomana que la ciutadania exercim un consum responsable. Aquest el defineix com un consum moderat, informat, reflexiu i conscient, tot tenint en compte criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística. Segons aquest organisme, “el consumidor responsable és aquell que pren la decisió adequada davant d’una oferta de consum”.

Afegeix que “les administracions públiques treballen per col·laborar en la creació d’aquesta consciència de persones consumidores responsables fomentant actituds ètiques envers el consum” Defineix aquest consum com a racional, solidari, sostenible, de proximitat i compromès amb l’equitat de gènere.

I segons aquesta definició, com podríem definir l’administració com a consumidora? És una consumidora responsable segons els seus paràmetres?

La principal via de consum de l’administració és la contractació pública que representa, a Catalunya, més d’un 30% del total de la despesa pública, i un 14% del PIB de la Unió Europea.

Una eina que es pot aplicar, malgrat que és no l’única, per impulsar la compra pública responsable, consisteix en la incorporació de les conegudes com a clàusules socials en els procediments de contractació. Aquest precepte, cal recordar que és obligatori tal com defineix l’actual Llei de contractes del sector públic (9/2017) en el seu article 1:

“En tota contractació pública s’incorporaran de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals sempre que guardi relació amb l’objecte del contracte, a la convicció que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major i millor eficiència en la utilització dels fons públics. Igualment, es facilitarà l’accés a la contractació pública de les petites i mitjanes empreses, així com de les empreses d’economia social”.

En aquest sentit, essent una obligació per a tots els procediments, un bon indicador sobre el comportament com a consumidora de la Generalitat de Catalunya el podem trobar a l’informe de clàusules socials de l’any 2022 elaborat per la Direcció General de Contractació Pública.

Tal com es presenta en la infografia, 2 de cada 3 contractes durant l’any 2022 van incorporar clàusules socials, suposant el 67,4% dels contractes adjudicats, i de totes les clàusules socials aplicables les més habituals van ser les d’igualtat de gènere, estabilitat laboral i inserció laboral.

No obstant caldria analitzar la tipologia de clàusula aplicada en cada cas per poder avaluar-ne l’impacte, ja que de cada tipologia en podem trobar de diferent naturalesa (criteris d’adjudicació, condicions especials d’execució) i de diferent incidència en l’execució (disposar de plans d’igualtat, mesures de conciliació, llenguatge inclusió, etc.).

Aquestes, però, no són les úniques clàusules que es poden aplicar. I la sostenibilitat? I la solidaritat? I el comerç just? Per respondre aquesta qüestió veiem com en el següent gràfic es desglossen per temàtiques les clàusules incorporades en contractes durant l’any 2022:

Aspectes com el comerç just o el foment de PIMES tenen una presència encara molt escassa, i ni s’incorpora la possibilitat d’aplicar la reserva o la subcontractació per a empreses de l’ESS.

Aquestes dades, encara que suposen un increment respecte els anys anteriors, demostren que encara manca camí per tal de què l’administració pugui esdevenir un “consumidor responsable”, ja que el caràcter perceptiu de la norma determina que encara trobem un elevat nombre de contractacions que no acompleixen aquestes condicions.

El mateix informe, recull també la reserva de contractes. La reserva de contractes, tal i com estableix la DA 4a de la llei de contractes, permet a l’administració reservar contractes per tal que les licitadores només puguin ser o bé Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social o Empreses d’Inserció. Més enllà de l’anàlisi de l’assoliment de l’objectiu de reserva anual que presenta un assoliment amb un diferencial negatiu del 8%, el mateix informe:

“destaca la conclusió que per cada euro (1 €) adjudicat en contractes amb reserva social, que de forma indirecta ha possibilitat la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat, s’estima un retorn social 1,89 €. És a dir, es constata com la reserva social té un impacte en termes econòmics i de benestar social superior al seu cost. Per tant, cal entendre que per l’any 2022 es va assolir un retorn social amb un valor econòmic superior als 38,5 M€.”

Per tant, cal seguir apostant per la reserva de contractes, ampliant el seu horitzó no només a partir dels assoliments i increments dels objectius de reserva com incorporant estratègies d’accés de les organitzacions de l’ESS a la compra pública (seguint amb el concepte solidaritat) com són la reserva segons la Disposició Addicional 48a (per a organitzacions de l’ESS) o la incorporació de la clàusula social  de subcontractació a empreses de l’ESS en els contractes.

Per tant, si l’administració vol esdevenir una consumidora responsable, segons els seus propis termes, no només cal que segueixi incrementant el nombre i tipologia de clàusules socials en els seus contractes, si no també que segueixi apostant i consolidant la compra pública estratègica a través de la reserva de contractes i una aposta decidida per incrementar el pes de les organitzacions de l’ESS com a proveïdores.

Només si ciutadania, empreses i administració compartim la compra pública responsable com a valor, aconseguirem una transició cap a un model social i econòmic més just, igualitari i solidari.