El passat mes d’octubre de 2020 el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal que dóna inici al tràmit parlamentari i que es preveu que s’implementarà en aquest exercici 2021.

A continuació farem un recull dels principals canvis on es preveu actuar. El projecte de llei conté canvis en diverses normes i figures tributàries, tant per a incorporar el Dret comunitari a l’ordenament intern com per a implantar mesures que reforcin la lluita contra l’elusió fiscal complexa i l’economia submergida.

Per al Govern la lluita contra el frau fiscal és una “absoluta prioritat“.

Per a aconseguir aquest objectiu, és imprescindible complir amb les obligacions tributàries i perseguir les pràctiques irregulars que suposen un greuge per als contribuents que sí que compleixen.

El Govern assevera “tolerància zero contra qualsevol pràctica fraudulenta, més encara en un moment de crisi com l’actual en el qual incomplir les obligacions fiscals suposa restar recursos a l’Estat de Benestar“.

 Enduriment de la limitació dels pagaments en efectiu

Aquest projecte de Llei modifica la limitació del pagament en efectiu per a determinades operacions econòmiques que passarà de 2.500 a 1.000 euros, en el supòsit d’operacions entre empresaris.

Tenint en compte que la utilització de mitjans de pagament en efectiu facilita els comportaments defraudatoris, a fi d’aprofundir en la lluita contra el frau, es disminueix el límit general d’aquesta mena de pagaments. No obstant això, per a minimitzar els efectes col·laterals en petites economies domèstiques es manté el límit de 2.500 euros per als pagaments realitzats per particulars.

També, es disminueix el límit de pagament en efectiu de 15.000 a 10.000 euros en el cas de particulars amb domicili fiscal fora d’Espanya. Amb això, es persegueix restringir aquestes operacions que, a l’ésser en efectiu, són més difícilment traçables i poden facilitar, per tant, el frau.

 Ampliació del llistat de deutors de la Hisenda Pública

Aquest projecte de Llei disminueix d’un milió a 600.000 euros, l’import la superació del qual comporta la inclusió en aquest llistat. L’objectiu és fomentar l’ingrés de deutes per part dels grans deutors amb la Hisenda Pública.

Així mateix, s’inclou expressament en la llista de deutors a la Hisenda Pública, al costat dels deutors principals, als responsables solidaris. Amb això es persegueix que les implicacions d’aparèixer en el llistat aconsegueixin en major mesura als veritables responsables dels deutes.

 Compliment voluntari de les obligacions

D’altra banda, el Projecte de Llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, conté actuacions per a alleugerir el volum de litigiositat amb els contribuents i fomentar el pagament voluntari. Es contemplen canvis en el règim de reduccions aplicables a les sancions tributàries i en el règim de recàrrecs per a aconseguir una major simplificació i afavorir el pagament voluntari.

Així mateix, aquest projecte de Llei inclou mesures per a reforçar el control dels operadors del joc, que hauran de col·laborar en la lluita contra el frau en aquesta activitat. S’habiliten mecanismes per a lluitar contra la manipulació de les competicions esportives i combatre el frau que pot produir-se en les apostes esportives.

 Lluita contra els paradisos fiscals

Una altra mesura inclosa en el projecte de Llei és l’actualització i ampliació del concepte de paradís fiscal que passen a denominar-se jurisdiccions no cooperatives, terme utilitzat internacionalment.

El concepte de paradís fiscal s’amplia atenent criteris d’equitat fiscal i transparència.

A més, s’habilitarà al Govern per a actualitzar la llista de paradisos fiscals, que haurà de ser revisada periòdicament, amb un enfocament dinàmic.

Lluita contra el programari de doble ús

També s’estableix la prohibició del denominat programari de doble ús, que consisteix en programes informàtics que permeten manipular la comptabilitat. L’objectiu és no permetre ni la producció ni la tinença de programes i sistemes informàtics que possibilitin la manipulació de dades comptables i de gestió.

L’Agència Tributària ve reforçant les seves actuacions en aquest àmbit i en el darrer exercici regularitzat més de 300 milions d’euros. Es vol dotar a l’Agència Tributària amb més eines per a reforçar la seva capacitat en la lluita contra l’ús d’aquests programes informàtics, que permeten alterar vendes.

Així, el projecte de Llei exigeix que els sistemes informàtics o electrònics que suportin processos comptables o de gestió empresarial s’ajustin a uns certs requisits que garanteixin la integritat, conservació, traçabilitat i inalterabilitat dels registres d’operacions.

Es contempla la possibilitat d’incloure especificacions tècniques via desenvolupo reglamentari, incloent sotmetre-ho a certificació i s’estableix un règim sancionador específic per la producció d’aquests programes o la seva tinença sense l’adequada certificació.

 Control de criptomonedes

Les noves circumstàncies existents en el món econòmic fan necessari ajustar la Llei 7/2012 que va introduir l’obligació d’informar sobre béns i drets situats a l’estranger. En l’actualitat, es fa necessari tenir un major control sobre les criptomonedes i per això s’incorpora l’obligació d’informar sobre la tinença i operativa amb monedes virtuals, tant situades a Espanya com a l’estranger si afecta contribuents espanyols.

D’aquesta manera, s’exigirà informació sobre saldos i titulars de les monedes en custòdia. A més, s’estableix l’obligació de subministrar informació sobre les operacions d’adquisició, transmissió, permuta, transferència, cobraments i pagaments, amb criptomonedes.

També s’introdueix l’obligació d’informar en el model 720 de declaracions de béns i drets en l’exterior, sobre la tinença de monedes virtuals a l’estranger.

 Valor de referència (ITPAJD, IP i ISD)

Donada l’elevada litigiositat existent en la valoració dels béns i drets afectats per aquests impostos, porta cap a una reforma per a donar seguretat jurídica a contribuents i administracions tributàries, d’acord amb la doctrina del Tribunal Suprem.

En nom de la seguretat jurídica, en el cas de béns immobles, el valor de referència del Cadastre es converteix en la base imposable dels tributs patrimonials, de manera objectiva.

Aquest valor de referència de cada immoble es basa en totes les compravendes d’immobles efectivament realitzades i formalitzades davant fedatari. Es calcula amb unes regles tècniques justes i transparents i es fixarà per Cadastre mitjançant un garantista procediment administratiu per al seu general coneixement.

Cal tenir en compte que el valor de referència és diferent del valor cadastral i per això, aquesta norma no afecta de cap manera als impostos que usen el valor cadastral com a base imposable (com l’IRPF, l’IBI o l’Impost sobre l’Increment del valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana).

 Mesures antielusió fiscal

Aquest projecte de Llei també contempla la transposició de la Directiva europea antielusió fiscal, coneguda com a ATAD, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal, que incideixen directament en el mercat interior.

Amb aquest projecte de Llei, s’incorporen a la legislació espanyola, els àmbits de la directiva concernents a la Transparència Fiscal Internacional (TFI) i a la imposició de sortida o “Exit Tax”.