Per què hauríem de prototipar?
En el context d’incertesa actual, avançar si una idea o un producte funcionarà és més difícil que mai. Vivim immersos en un moment de canvi i volatilitat en el que preguntar-nos “es pot fer això?” no és tan important com preguntar-nos “l’usuari, la societat, necessita això?”. Més del 40% dels projectes d’emprenedoria fracassen precisament per aquest motiu, ningú volia el que s’oferia.
En aquest context, des de Facto Cooperativa apostem pel prototipatge d’idees i de noves línies de negoci en contextos emprenedors. Però, què és prototipar? És una fase específica dintre del procés d’emprenedoria? Serveix només per testejar una idea o un producte creat?
La tendència d’entendre el prototipatge des de la seva versió més industrial (crear un dispositiu per validar o testar si funciona una solució que un ha creat) segueix encara molt estesa, segons aquesta concepció el prototipatge resta emmarcat en una fase concreta del procés emprenedor i en definitiva serveix per comunicar alguna cosa ja pensada i dissenyada que es posa a prova en un context real (es valida), per a corregir possibles falles abans de llençar la versió definitiva.
Nosaltres entenem que prototipar no ha de vincular-se exclusivament a validar el que ja està concebut, sinó a experimentar i co-crear partint de models no acabats amb l’usuari, amb la comunitat. Des d’aquest punt de vista, els prototips no són una activitat que resta contextualitzada en una etapa del procés emprenedor, sinó que es perceben com una eina que pot ser emprada constantment. El moment de gestar la validació final sempre arribarà, però és un estadi posterior al del prototipat iteratiu que ens fa avançar per a diferents moments de co-creació.
Prototipar per a decidir què construir no és el mateix que prototipar per saber com construir-lo. Emprar prototips a través de tot el procés de disseny i no només en una fase específica del projecte emprenedor és una bona manera de posar a la persona, a l’usuari, a la societat al centre. Els prototips són una eina, no una etapa que segueix una lògica seqüencial.
Un cop que s’assimila el prototipatge com un dispositiu per experimentar, aprendre i posar la vida i les persones al centre (i no per comunicar i/o provar el que ja s’ha decidit prèviament) es poden assumir premisses que canvien la natura del procés: prototipar per visualitzar conceptes, per contrastar hipòtesis, per testejar la seva posada en marxa.
A més de l’avantatge de treballar en col·laboratiu i de fallar ràpidament per encertar d’hora, el prototipatge iteratiu ens facilita el contacte amb una forma de treball a la que no estem acostumats: “pensar amb les mans”, contrastar amb la realitat, executar per poder seguir pensant, establint un pont amb l’usuari i amb la societat d’acord amb la co-construcció i l’explicació o enteniment de les idees, perquè tots assimilem millor des de la dimensió tangible.
Des de Facto Cooperativa facilitem processos d’innovació social que gesten el prototipatge aprofitant la intel·ligència col·lectiva. Actualment tenim l’oportunitat de compartir els nostres mètodes i eines en el marc d’un projecte europeu, Resonate, on tenim el plaer d’intercanviar experiències, bones pràctiques i coneixements amb dos laboratoris d’innovació social: Social Business Club Styria (Àustria) i Fondazione Giacomo Brodolini (Itàlia). A través d’aquest viatge de dos anys que tot just iniciem, aprenem conjuntament a saber aprendre. A partir d’aquest intercanvi, una entitat com la nostra, experta en acompanyar emprenedors i professionals perquè facin realitat els seus projectes, prototipa la seva forma de fer, en un constant procés iteratiu de revisió, millora i contrast, sempre sobre el principi de situar la vida al centre.