Scroll Top
L’ECONOMIA CIRCULAR, UNA PERSPECTIVA PER L’ESS?
Dintre de l’economia social i solidària (ESS), molts projectes que acompanyem neixen sota els principis de l’economia circular. És a dir, a la seva visió, missió i valors ja ve integrada l’economia circular como a marc d’acció. Reduir, Reutilitzar, Reciclar (i totes les altres R que estan darrera d’aquesta) són accions essencials de l’objecte de l’activitat.

– “Vull iniciar una activitat de recuperació i de restauració de…” – “Tinc un projecte de lloguer de…” – “Estic pensant organitzar activitats de sensibilització per reduir…”

Dintre de l’economia social i solidària (ESS), molts projectes que acompanyem neixen sota els principis de l’economia circular. És a dir, a la seva visió, missió i valors ja ve integrada l’economia circular como a marc d’acció. Reduir, Reutilitzar, Reciclar (i totes les altres R que estan darrera d’aquesta) són accions essencials de l’objecte de l’activitat.

No obstant, aquests casos són concrets i es solen limitar a projectes directament vinculats amb aquest tema. Projectes enfocats a la gestió directa o indirecta d’alguna forma de residu material o energètic. En realitat, circularitzar consisteix en optimitzar al màxim l’ús dels recursos. I quina activitat funciona sense cap recurs? Si la resposta és cap, perquè aquesta perspectiva no està més generalitzada?

Per a tots aquells que ni coneixen ni s’havien plantejat poder circularitzar aspectes del seu negoci va aquest text.

Què és l’economia circular?

L’economia circular és una forma de dissenyar, produir, de fabricar, de consumir enfocada a suprimir el residu. La Fundació Ellen MacArthur ha desenvolupat el concepte i la defineix de la següent manera:

Una economia circular està basada en els principis de supressió del residu i de la contaminació, mantenint en ús productes i materials i regenerant els sistemes naturals (Ellen MacArthur Foundation).

El concepte de residu es troba doncs al centre d’aquest canvi de paradigma: d’un sistema de disseny, producció i consum lineal (extreure-fabricar-consumir-llançar) a un sistema circular en el qual el concepte de residu no tindria cabuda.

I què és un residu? Per dir-ho simplement, un residu seria allò que no té valor. En realitat, es tracta d’una externalitat negativa d’aquest sistema linear que hem mencionat.

La lògica de l’economia circular pretén suprimir aquesta externalitat negativa recirculant de nou els residus en els processos de producció. El que per mi és un residu (el que per mi no té valor), per algú altre pot ser un ingredient, un material sobre el qual desenvolupar la seva activitat. Així, com a la natura, en els sistemes de producció i consum humans la noció de residu desapareixeria. Es tracta d’allargar la vida útil dels recursos, de cuidar-los, per tal de reduir la necessitat d’extreure matèries primeres i facilitar la seva regeneració.

Els recursos de l’ESS

L’ESS és aquella economia que situa la persona (la vida) al centre. Qualsevol projecte d’ESS, amb o sense ànim de lucre, ha de tenir doncs un impacte social: ha de contribuir a generar treball de qualitat, la seva missió ha de ser la de redistribuir de la millor manera la riquesa en el territori, reforçar els vincles entre persones (físiques i jurídiques), trencar barreres sociodemogràfiques, valorar les tasques reproductives i facilitar que les persones tinguin capacitat de decisió sobre les polítiques i els fenòmens que els afecten. Ha de servir, en definitiva, per suprimir la pobresa generant economia i democràcia reals i ha d’estar ancorada en un territori concret amb el qual es nodreixen mútuament.

Des de Facto, entenem l’ESS com una eina per repensar la manera de produir, treballar, consumir i participar. L’economia circular funciona de la mateixa manera. Es tracta d’una eina transversal que pot proporcionar estratègies per gestionar millor els recursos en totes les fases i les dimensions d’un projecte. A més, ambdues eines serien transversals amb la innovació social, que genera solucions innovadores a problemes ambientals i socials.

Tot i compartir els valors, els projectes que acompanyem des de Facto són molt diversos en la seva composició i el seu objecte. Tots tenen com a recurs essencial les persones. Tots estan localitzats en algun lloc i, per tant, necessiten espai, energia i (sovint) aigua. Alguns produeixen i necessiten matèries primeres. Altres servititzen i necessiten materials per garantir la qualitat del servei (peces de recanvi, mitjans de transport, servidors informàtics). Tots tenen una consciència dels límits mediambientals i tots volen contribuir a construir un món millor. Alguns són abanderats de l’economia circular. Altres la practiquen sense saber-ho.

Circularitzant

Com a empresa participant d’un sistema econòmic que col·loca a la persona (a la vida en general) al centre, pensem que els principis i eines de l’economia circular poden i han de ser aplicats a qualsevol negoci, potenciant la cura dels recursos utilitzats (començant pels recursos humans). En aquest sentit, treballem per aplicar estratègies de circularització per reduir, no només els residus, sinó també la pobresa, en una lògica que autors com Alexandre Lemille defineixen com economia circular 2.0.

A mode d’exemple, Facto acompanya la cooperativa Escola Gregal SCCL en el marc del programa Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona al barri del Besòs-Maresme (districte de Sant Martí). Es tracta d’un acompanyament estratègic del seu projecte de menjador solidari, servei que apareix el 2012 com a resposta ciutadana d’urgència davant l’impacte de la crisi econòmica en aquest barri i que compta avui dia amb el reconeixement i el suport de l’administració pública.

Amb l’actual crisi sanitària, el servei de menjador solidari ha estat reemplaçat per un servei de distribució d’àpats a emportar. És en aquest moment que Gregal inicia el programa “Gregal reutilitza per la vida”, distribuint àpats en envasos reutilitzables i instal·lant un servei de retorn i desinfecció dels envasos. Amb aquest programa, han aconseguit 1) minimitzar l’impacte ambiental del servei de distribució d’àpats (reduint la generació de residus), 2) limitar els costos d’haver d’adquirir envasos per poder assegurar el servei que ofereixen a gairebé 250 persones diàries i 3) responsabilitzar (amb èxit) les usuàries de la cura i del retorn d’aquests envasos, desmuntant així prejudicis respecte a l’actitud de la població més vulnerable i cuidant al mateix temps l’estat de neteja i el benestar del barri.

Aquest és un exemple de com qualsevol activitat, encara que el seu objecte principal no es presenti directament com vinculat a l’economia circular, pot circularitzar alguns processos, contribuint així a la sostenibilitat dels projectes en totes les seves dimensions (sociocultural, econòmica i mediambiental).

És des d’aquesta perspectiva que des de Facto proporcionem assessorament tant per circularitzar aspectes dels projectes d’ESS i per incrementar l’impacte social de projectes d’economia circular, com per oferir estratègies de millora ambiental i social de qualsevol projecte que vulgui ser realment transformador i contribuir a la construcció d’una societat més solidària i conscient dels seus límits i necessitats.

La pobresa és una externalitat (un residu) més que l’economia circular ha de suprimir. Les persones són un recurs que qualsevol tipus d’economia ha de cuidar. Treballar sobre aquestes premisses, generar economia real i amb impacte positiu, és la única manera d’avançar en aquesta crisi que vivim i que no fa més que començar.