Innovació social per abordar els plans de desenvolupament local en el marc de pla de xoc post-còvid

Els plans de desenvolupament local parteixen de la planificació estratègica, del procés de debat, anàlisi i reflexió per a la definició d’un escenari o model territorial de futur que cerca la millora de la qualitat de vida i la generació d’oportunitats per als ciutadans d’un territori.

Actualment i degut a la crisi Còvid-19 ens trobem en un entorn VUCA caracteritzat per la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat, en definitiva un entorn canviant que exigeix la gestió d’adaptacions més ràpides i àgils que haurien de ser més humanes, col·laboratives, cooperatives, proactives e integradores.

En aquest entorn és on els plans de desenvolupament local poden jugar un paper decisiu com a eina adaptable que faciliti solucions sostenibles als reptes socials, però, pot ser la innovació social la mirada clau que faciliti la reflexió i definició dels plans de desenvolupament territorial?

Des de Facto Cooperativa considerem que sí, més enllà de repensar el que succeeix o s’està fent per canviar i millorar, es tracta de com es gestiona aquest procés de reflexió-estudi, pla d’acció i avaluació. El context actual requereix de solucions que contribueixin a la millora i transformació per a un desenvolupament just, equilibrat i sostenible, però per a poder assegurar aquestes premisses és imprescindible no obviar com es gestiona el procés de planificació, el context pot servir per plantejar una innovació basada en el coneixement, no només en l’àmbit tecnològic sinó també en l’econòmic, social, cultural i organitzatiu.

Els plans de desenvolupament poden ser el canal sempre que es faciliti la integració de totes les veus, que es gestionin des de la visió sistèmica i multiactor que ens facilita la innovació social. Es tracta de construir propostes coordinades des de la pluralitat d’actors, sectors o hèlix, ciutadania, empresa, administració pública, acadèmia.

La crisi actual ens ha demostrat que sí és possible, de manera improvisada, han anat apareixent propostes i solucions als reptes que s’articulaven de forma col·laborativa i coordinada. Es tracta d’aprendre i saber aprendre, de repensar els temps i valorar el coneixement i la interacció de totes les parts integrant la nostra condició d’interdependència.

És per aquest motiu que des de Facto Cooperativa ens situem en facilitar la resolució dels reptes socials des d’una perspectiva sistèmica que posi de manifest les interconnexions i interdependències de totes les parts, entenent el territori com un ecosistema multiactor i multisector en el que hem de potenciar els espais multidisciplinars i col·laboratius que reconeguin el valor de totes les visions e interessos, de totes les parts, fomentant un procés de reflexió integrador cocreat de forma conjunta. Entenem que el coneixement està distribuït, que les preguntes i les respostes han de ser co-creades mitjançant espais d’escolta activa i que no hi ha una única solució correcta, sinó múltiples possibles solucions a un repte concret.

En un curt període de temps la nostra vida diària ha canviat dràsticament. El xoc és de natura global i sistèmica, ja que combina una emergència de salut amb una emergència econòmica. Entès el context i la seva complexitat sorgeix la necessitat de realitzar els ajustos necessaris per prendre decisions d’ordre més col·lectiu orientades a aspectes estructurals. El centre de gravetat de l’atenció ha de ser la vida però no vist des de l’individu sinó de manera col·lectiva.