Més enllà dels estatuts

Els estatuts socials defineixen què és una cooperativa: l’objecte social, els òrgans de govern i el capital. Tanmateix, poques vegades expliquen com s’organitza la feina en el dia a dia. Aquest espai l’ocupa el reglament de règim intern (RRI), el document que desplega i concreta els estatuts per adaptar-los a la realitat de cada entitat.

L’RRI no substitueix la llei, els estatuts ni els convenis col·lectius, que sempre prevalen. La seva funció és recollir els acords propis de la cooperativa i convertir-los en un marc conegut i compartit per tothom.

Cinc motius per tenir-ne un

1. Fa explícit el que és implícit. Moltes cooperatives funcionen amb acords orals i costums compartits (el conegut “sempre s’ha fet així”). Posar-los per escrit permet que tothom conegui les regles del joc, incloses les persones que s’hi incorporen de nou. Així, el funcionament no depèn de la memòria ni de la bona voluntat individual.
2. Ordena qui decideix què. Quan tot passa per l’assemblea, aquesta es pot saturar de decisions operatives i perdre capacitat per centrar-se en allò estratègic. L’RRI permet diferenciar l’àmbit societari de l’operatiu, i establir quines decisions corresponen a l’assemblea, quines es deleguen al consell rector i quines resolen les àrees amb autonomia.
3. Garanteix l’equitat entre vincles diferents. En una mateixa cooperativa poden conviure socis i sòcies, assalariades i en període de prova, o fins i tot convenis col·lectius diferents segons l’activitat. L’RRI aclareix quins drets i deures són comuns i quins són propis de cada vincle. També estableix itineraris per esdevenir sòcia i ajuda a prevenir greuges comparatius.
4. Dona seguretat davant dels conflictes. Per als socis i les sòcies treballadores, la relació amb la cooperativa és societària i no laboral. Per això, qüestions com la jornada, les vacances, els permisos o el règim disciplinari s’han de regular en els documents interns. Acordar procediments de mediació i de sanció en un moment de calma és molt més just que improvisar-los enmig d’un conflicte.
5. Converteix els valors en pràctica. Una cooperativa que es defineix com a feminista, sostenible o arrelada al territori necessita traduir aquests principis en criteris concrets: com es concilia, com es reparteixen les cures, quina política retributiva s’aplica o amb qui s’intercoopera. L’RRI és on es fa visible la coherència entre el discurs i la pràctica diària.

Entre la informalitat i el document al calaix

Tot i la seva importància, és freqüent que les cooperatives no en tinguin cap o que el tinguin desactualitzat. Solen aparèixer dues situacions habituals.

D’una banda, hi ha entitats que confien excessivament en la informalitat. Mentre l’equip és petit i estable, aquest model funciona; però quan la cooperativa creix, s’hi incorporen noves persones o canvia l’activitat, la manca de criteris escrits es fa evident, sovint en el pitjor moment.

D’altra banda, pot passar el contrari: abordar l’RRI com un pur tràmit, elaborat a partir d’una plantilla genèrica que ho regula tot, però que ningú sent seva. El resultat és un document que compleix sobre el paper, però que no respon a la realitat de l’equip i acaba oblidat en un calaix.

Un reglament construït per l’equip

Des de FACTO entenem que el valor de l’RRI recau tant en el document com en el mateix procés d’elaborar-lo. Per això apostem per un procés participatiu, amb sessions i dinàmiques on tot l’equip, persones sòcies i treballadores, posa sobre la taula les seves expectatives, dubtes i desacords. Sovint, aquest procés fa aflorar qüestions que mai s’havien plantejat formalment i que cal abordar col·lectivament abans que esdevinguin un conflicte.

Això implica combinar la facilitació amb l’assessorament jurídic per garantir que els acords siguin legalment viables, deixant clar què està acordat i què queda pendent. Així mateix, cal preveure’n la revisió periòdica, ja que una cooperativa evoluciona i el seu reglament ha de poder canviar amb ella.

En definitiva, es tracta de fer de l’RRI una eina viva al servei de la democràcia interna, l’equitat i la corresponsabilitat: un reglament que tradueixi els valors de la cooperativa en criteris concrets i ajudi a posar les persones al centre, també en l’organització del treball.