SOBRE LA COP 27
DES DEL REPTE I NO DES DEL SÍMPTOMA
I un any més la COP27 (La 27a Conferència de les Parts de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) ens ha deixat moltes paraules i bons propòsits i poques accions. Sembla que la concreció no és una de les seves virtuts, ni la determinació i, fins ara, tampoc el sentit comú.
De moment no tenim ni l’abandonament de combustibles fòssils, ni reducció dràstica dels nivells de CO₂, ni una aposta radical per les energies renovables, ni compensació pels països que el sistema psicòpata-capitalista manté empobrits, i que patiran amb més feresa les conseqüències del ja inevitable canvi climàtic, que de fet ja l’estan patint…, ni… ni… ni… I el temps ens diuen des de la comunitat científica que s’acaba.
Però sabem per experiència que som capaços de posar-nos d’acord i revertir situacions que fa unes quantes dècades pensàvem insalvables. Recordeu el famós forat que teníem a la capa d’ozó?, estàvem convençudes que acabaríem totes socarrimades. I gràcies a que va haver-hi voluntat política, la comunitat científica per fi ha conclòs que, amb les accions preses (prohibició dels gasos CFCs, etc.), el forat de la capa d’ozó es tancarà cap al 2060. Així doncs, tenim la prova que quan es vol, es pot.
I què podem fer nosaltres des de les nostres organitzacions mentre es posen d’acord les grans corporacions i potències mundials?
Doncs tenim algunes eines com ara la RSE (Responsabilitat Social Empresarial) que, entre altres, serveix per a diagnosticar, identificar, construir i definir estratègies per a millorar la nostra posició respecte a la cura del nostre entorn.
Són diverses les iniciatives internacionals que donen suport, impulsen i serveixen de punt de partida per a les empreses que vulguin aplicar polítiques de RSE. Algunes d’aquestes són: les Directrius de la OCDE per a empreses multinacionals, el Pacte Mundial o “Global Compact”, la declaració tripartita de la OIT, etc. Totes elles amb metes i propòsits generals diferents, però que comparteixen elements i objectius en comú com serien la protecció del medi ambient, el respecte als drets laborals i la lluita contra la corrupció.
Disposem de diversos estàndards i guies per l’aplicació d’aquestes polítiques que podem classificar en tres apartats:
- Normativa general que cobreix varis camps de la gestió de la RSE. (The EFQM framework for corporate social responsability, Social Accountability 8000 (SA 8000), ISO/WD 26000 Guia Sobre Responsabilitat Social, IQNet. SR10, EFR1000 Model de gestió de l’empresa familiarment responsable)
- Normativa que aporta recomanacions per la gestió ètica de les companyies (UNE 165010 EX. (Sistema de gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses), Global Compact (Pacto Mundial de Naciones Unidas), Norma SGE 21 (Sistema de gestió ètica i socialment responsable)
- Estàndards que aporten directrius per al disseny i contingut de les memòries de RSE. (Global Reporting Initiave (GRI), AA1000). (EDUARD)
O els famosos ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible):
Tenint present que ens enfrontem a reptes sistèmics necessitem crear noves relacions, mirades i visions multiactor i multisector per a col·laborar entre organitzacions, acadèmia, ciutadania i administració pública, facilitant la generació d’ecosistemes col·laboratius que permetin l’intercanvi d’informació per a la cerca de solucions integrals i sostenibles. Des del repte i no des del símptoma és des d’on podem treballar en el canvi de patró, generant noves dinàmiques que optimitzin el resultat de les accions i/o projectes.
Ens submergim en el sistema? Dissenyem un canvi sistèmic? Som a temps de fer-ho si sumem forces i compartim visions i perspectives, el coneixement està distribuït i és imprescindible tant l’escolta activa com l’aprendre a saber aprendre. Beta permanent, mentalitat líquida.
Si voleu més informació sobre la RSE o sobre qualsevol altre tema, ens podeu contactar a través del nostre canal habitual info@facto.cat.