Desmuntant mites sobre l’economia
L’Economia Reimaginada: Justícia i Sostenibilitat
L’economia impacta la vida quotidiana en aspectes com la distribució de recursos i el benestar social. Però la percepció de l’economia com a ciència objectiva és qüestionada per les seves simplificacions i moltes vegades manca de contextualització social. Alhora, la manca d’educació econòmica perpetua la distància entre el públic i la comprensió real de l’economia. Cal una educació econòmica transformadora i una revisió crítica dels models econòmics actuals.
L’economia, sovint és percebuda com una matèria àrida i tècnica, que sorgeix davant nostre com un “Sudoku”. A primera vista sembla allunyar-se de la nostra realitat quotidiana, però sota aquesta aparença emergeix una disciplina que va molt més enllà de balanços i “PIB’s”. És fonamental entendre que l’economia és en realitat una qüestió política que travessa tots els aspectes de la nostra vida, influint en la nostra organització social, en la distribució dels recursos, i en definitiva, en el benestar de la societat en conjunt.
És en aquest context que ens proposem desmuntar alguns mites entorn de l’economia, i aquest canvi de perspectiva ens portarà a veure com les decisions econòmiques configuren la nostra vida, des dels serveis públics fins als nivells d’esperança de vida de la població d’un territori.
L’economia com a disciplina científica
Malgrat la percepció generalitzada que l’economia és una disciplina científica objectiva, l’examen crític revela les seves limitacions intrínseques i la seva tendència a simplificar la complexitat de la realitat social. És essencial abordar la naturalesa de l’economia com a ciència amb un ull escèptic, ja que aquesta disciplina no només influeix en la política i la societat, sinó que també és susceptible a prejudicis i simplificacions que poden tenir repercussions significatives.
En primer lloc, la crítica a l’economia com a disciplina científica se centra en la seva tendència a utilitzar models simplificats que no capturen la complexitat de la realitat. Moltes vegades, les teories econòmiques es basen en supòsits irreals, com ara la competència perfecta o la racionalitat total dels actors econòmics. Aquestes simplificacions, si bé poden ser útils per a la conceptualització, sovint ignoren les dinàmiques reals que defineixen la vida econòmica.
Una altra crítica important recau en la falta d’incorporació de factors socials i històrics en les teories econòmiques. L’economia, moltes vegades, tracta d’operar com si les interaccions humanes estiguessin desconnectades del context social, cultural i històric. Aquesta manca de contextualització pot conduir a polítiques econòmiques inadequades i a una comprensió superficial dels veritables desafiaments que enfronta una societat.
La percepció de l’economia com una disciplina neutra encara que és la visió més generalitzada pel públic general (no expert), també és objecte de crítica. Les ideologies i les creences dels economistes influeixen en les seves teories i recomanacions polítiques, amb el que la seva aplicació pot variar significativament segons la perspectiva ideològica dels experts.
A més a més, la crítica a la manca de diversitat en la disciplina també és rellevant. Tradicionalment dominada per veus masculines i occidentals, l’economia ha tingut tendència a passar per alt les perspectives i les experiències diverses que defineixen les realitats econòmiques. Aquesta manca de diversitat pot conduir a la ignorància de qüestions crítiques com les desigualtats de gènere i les disparitats econòmiques entre les diferents comunitats.
La crítica a l’economia com a disciplina científica és una crida a una reflexió més profunda sobre les seves limitacions i la necessitat d’abordar les complexitats reals de la vida econòmica i social. Una aproximació més humil i contextualitzada, que incorpori diverses perspectives i reconegui la seva influència política, pot contribuir a una economia més justa i sostenible que no només busqui l’eficiència, sinó també l’equitat i el benestar col·lectiu.
Manca d’educació econòmica: una barrera per a comprendre l’economia com una disciplina política
La manca d’educació econòmica emergeix com una barrera significativa que impedeix al públic general abordar amb una perspectiva crítica l’economia i les polítiques econòmiques. Aquest buit educatiu no només fomenta una percepció superficial de l’economia, sinó que també dificulta la comprensió de la seva relació amb la política i la vida quotidiana.
Aquesta manca d’accessibilitat a aquesta formació, contribueix a la perpetuació d’un mite que l’economia és massa difícil de comprendre per a la majoria de les persones. Això genera una actitud de distància i desinterès envers aquesta disciplina, deixant el camp lliure per a interpretacions simplificades o dogmàtiques que poden ser manipulades per interessos particulars. La falta de comprensió pot fer que les persones siguin més susceptibles a acceptar explicacions simplistes o ideologies que no reflecteixin la complexitat de les qüestions econòmiques. Aquest fet, pot donar com a resultat una falta de participació informada en els debats públics sobre polítiques econòmiques, ja que el públic pot sentir-se desconnectat i desmoralitzat davant la complexitat aparent de la matèria.
Per superar aquesta barrera, és essencial promoure una educació econòmica que sigui accessible, rellevant i centrada en les relacions entre l’economia, la política i la vida diària. És necessari fomentar la comprensió dels principals conceptes econòmics, així com fomentar la capacitat de les persones per aplicar aquest coneixement a les qüestions polítiques i socials. Una població ben informada sobre l’economia serà més capaç de desenvolupar visions crítiques i participar activament en la configuració de polítiques que afecten directament la seva vida i benestar. La lluita contra la manca d’educació econòmica és fonamental per construir una societat en què la ciutadania sigui capaç de participar de manera significativa en les decisions que determinen el seu futur econòmic i social.
Tal com apuntava l’economista i activista Arcadi Oliveres, les assignatures que s’imparteixen sobre economia en el sistema educatiu, donen una visió esbiaixada de la matèria, que tendeix a explicar quin és el model econòmic entès com a “bo”, un model que promou els interessos privats dels més rics i no pas de la majoria de la població. Deixant de banda, una educació econòmica i financera crítica i transformadora.
Els conceptes que es treballen a les aules reforcen el capitalisme, l’especulació i el funcionament de la banca tradicional, els elements estrella que provoquen que els rics siguin més rics i els pobres més pobres. Per tant, deixen de banda els interessos col·lectius i, de nou, posen el benefici individual al centre. I en aquesta breu explicació estaria resumit el títol d’aquest article, ‘Perquè no volen que entenguis d’economia’.
L’economia com a qüestió política
Introduint-nos en les profunditats de la relació entre economia i política, emergeix la comprensió que l’economia no és simplement un conjunt d’equacions i teories abstractes, sinó un element intrínsecament polític que configura les dinàmiques socials i les relacions de poder.
Les polítiques econòmiques no són només estratègies per gestionar els recursos financers, sinó eines per establir el caràcter i la direcció de la nostra comunitat. Les polítiques de despesa pública, els impostos i les regulacions financeres tenen un impacte directe en la manera com vivim, treballem i interactuem. És aquí on es revela la transcendència de l’economia com a força política, ja que aquestes decisions determinen qui guanya i qui perd en la distribució de la riquesa i els beneficis socials.
Aquesta relació intrínseca entre economia i política també es manifesta en les qüestions de desigualtat i justícia social. Les decisions econòmiques poden reforçar o desafiar les estructures de poder existents, influenciant directament els nivells d’igualtat o desigualtat dins d’una societat. L’absència de regulacions adequades pot conduir a una acumulació desmesurada de riquesa per part d’uns pocs, mentre que molts lluiten per accedir a les oportunitats bàsiques.
De vegades ens pot semblar un element llunyà i que no està relacionat, però no pot ser casualitat que els llocs amb més renda tinguin una esperança de vida superior. No només entre països, amb canvis culturals i grans distàncies, sinó que succeeix també entre barris. Per tant, hem d’assumir la capacitat que l’economia té en incidir en la qualitat de vida de la població més enllà del que normalment imaginem.
L’absència de finançament adequat en serveis públics com l’educació i la sanitat, o la corrupció política i empresarial, pot traduir-se directament en una disminució de l’accés als serveis essencials, i en última instància, en una afectació directa de la vida i la salut de la població.
Cap a una economia més ètica: teoria i praxi de la política transformadora
Davant dels reptes plantejats per una economia que sovint es desvincula de les necessitats humanes i socials, la cerca d’alternatives més ètiques i justes emergeix com una necessitat imperant. Explorar vies polítiques transformadores és fonamental per imaginar i construir una economia que posi el benestar de les persones i la sostenibilitat al centre de les seves prioritats.
Des del punt de vista de la participació ciutadana i altres formes de fer empresa, una direcció prometedora és l’economia social, que posa l‘èmfasi en la responsabilitat social i la cooperació enfront de la competència desenfrenada. A través de models cooperatius, empreses socials i altres formes de propietat col·lectiva, aquesta visió busca reconciliar els objectius econòmics amb la justícia social. Aquest model té la consciència d’estar establint un oasi dins d’un model capitalista.
Un exemple de moviment col·lectiu dins de l’Economia Social i Solidària, el trobem en època de pandèmia quan les entitats de l’economia social i solidària, decideixen firmar el pacte per una economia per la vida, fent crítica i mostrant la fragilitat del model global actual que prioritza l’acumulació privada de riquesa per sobre de la vida humana i del planeta. Aquest pacte aposta per la democràcia econòmica, la salut col·lectiva i la transició ecosocial.
Des del punt de vista dels estats, les teories transformadores aborden els desafiaments actuals mitjançant polítiques expansives de l’estat. Aquests enfocaments preveuen intervencions estatals significatives per mitigar les desigualtats, garantir els serveis públics, i crear una xarxa de serveis socials que protegeixi a tota la població. Ara mateix, el cicle polític ens porta a una posició més defensiva (lluitar per defensar el que ja tenim) que ofensiva (obrir nous horitzons de drets, intervencionisme i nacionalització de serveis).
En aquest sentit, la proposta de la Renda Bàsica Universal (RBU) destaca com una mesura que podria proporcionar un fons econòmic mínim a tothom, independentment de la seva situació laboral. Aquesta idea, abraçada per filòsofs com Andrew Yang, busca no només reduir la pobresa sinó també proporcionar una plataforma per a una vida digna. A Catalunya tenim grans referents com Daniel Raventós i Jordi Arcarons, i a nivell de l’estat un dels portaveus més coneguts en defensa d’aquest model és Julen Bollain, amb qui vam conversar fa uns mesos aquí.
Per altra banda, com una teoria política global, podem trobar l’Economia del Bé Comú, impulsada per l’economista Christian Felber, que busca redefinir els objectius de l’economia per centrar-se en valors comuns com la sostenibilitat, la solidaritat i la justícia social. Aquest enfocament proposa indicadors alternatius de l’èxit econòmic que van més enllà del simple creixement del PIB. Per altra banda, podem trobar també el moviment del decreixement, que argumenta que l’obsessió amb el creixement econòmic infinit no és sostenible i propugna una reducció controlada de l’activitat econòmica per aconseguir una societat més justa i ecològicament viable.
Algunes de les propostes pràctiques de l’economia del bé comú són, la reducció de jornada laboral, la reducció de la petjada ecològica a multinivell, reduir les diferències entre ingressos i patrimoni, entre d’altres.
Altres teories econòmiques se centren sobretot en alguns aspectes concrets de desigualtat, com pot ser l’economia feminista que es planteja com a un pensament rupturista, apostant perquè l’economia es pensi i realitzi per a les persones, substituint la lògica capitalista per la lògica de la vida. Per això, en l’economia feminista es destaca l’exigència de reorganitzar el temps, reconeixent el treball no remunerat, les desigualtats de gènere i la necessitat de redefinir les relacions econòmiques basades en valors d’igualtat i inclusió o l’economia circular, proposant una nova estructura de consum i producció i un canvi de valor.
Però la possibilitat d’implementació pràctica de polítiques econòmiques transformadores passa per un increment de la participació activa de la societat civil, una transparència radical i un compromís amb la justícia social. A través de la combinació d’aquestes teories, polítiques transformadores i filosofies vigents, és possible imaginar una economia que prioritzi la justícia, la sostenibilitat i el benestar col·lectiu per sobre dels interessos individuals. Aquesta transformació no només requereix un canvi en les polítiques econòmiques, sinó també una revisió profunda de les nostres prioritats i valors com a societat.
Amb tot això, podem entreveure un raig de llum, visibilitzar i posar en valor tots els avenços que s’han aconseguit al llarg dels anys.
Un canvi cap a una economia més ètica i sostenible és possible amb la suma d’esforços col·lectius, treballant de manera transversal mitjançant polítiques transformadores. Posar l’educació i el debat sobre alternatives econòmiques com a ordre del dia prioritari per promoure aquesta transformació i obrir camí cap a un futur on la justícia social i la sostenibilitat siguin els pilars de l’economia.
És essencial, doncs, que abandonem la percepció de l’economia com una disciplina aïllada. Aquesta comprensió ens ha de permetre, capacitar-nos, governar-nos millor, exigir més i millor transparència i responsabilitat, i prendre decisions conscients que permetin millorar la realitat material de les nostres societats. En la lluita pel benestar col·lectiu, necessitem la consciència que tenim coses a dir, i el camp de l’economia necessita persones formades, interessades i actives que promoguin noves maneres de fer.