Quines estratègies de comunicació i màrqueting utilitzem des de l’Economia Social per transitar cap a models econòmics més responsables socialment?

La globalització, com etapa actual del capitalisme, ha intensificat les desigualtats del sistema, arribant fins a uns nivells cada vegada més extrems. La internalització de la producció i consum ha fomentat l’especialització i la divisió del treball a escala mundial. Actualment, consumim productes que no sabem d’on venen, en quines condicions s’han produït i qui ho ha fet. No hi ha claredat darrere dels productes. 

Però, sí que coneixem la contra-cara d’aquest model de producció que és la competència incessant de les empreses per obtenir beneficis. Això té un impacte negatiu, sobretot en l’explotació laboral i la degradació ambiental, contribuint a l’ampliació de la bretxa nord-sud global. 

En resposta, l’Economia Social proposa una alternativa que desafia el sistema tradicional, mitjançant pràctiques de producció més inclusives i sostenibles com els salaris justos, les cures en els àmbits de treball i la producció local i ecològica i un consum més conscient. No obstant això, per a l’Economia Social posicionar els seus productes al mercat suposa un repte significatiu. El sistema capitalista ha fet que les persones consumidores prioritzin la immediatesa, la diversitat de possibilitats i, en gran mesura, la variable que més defineix l’adquisició dels productes/serveis és el preu.

Per transformar les pràctiques de consum es tracta de canviar el discurs, cal repensar com comuniquem les particularitats de l’Economia Social per fer-nos un lloc entre les consumidores.

Dins del mercat social, el consum ètic, que considera aspectes socials i ambientals en l’adquisició de béns i serveis, és fonamental. Malauradament, costa diferenciar els productes de l’economia social, dels que no ho són. El capitalisme ha assimilat alguns d’aquests trets com a estratègia de venda.  

Per desentranyar les pràctiques més immediates i superficials de consum, cal posar de manifest tot allò que queda amagat darrere les variables del preu de mercat. Com podem, llavors, donar a conèixer i posicionar projectes amb impacte socioambiental i amb altres formes innovadores d’organització del treball?

Es fa imprescindible disputar el sentit hegemònic de consum, un repte que és propi de tot el sector. Això implica no només millorar la comunicació externa de les entitats per arribar de manera més efectiva al públic objectiu, sinó també enfortir la identitat i la cohesió interna de l’ecosistema, en campanyes i estratègies de comunicació compartides. 

El paradigma del màrqueting i la comunicació en l’Economia Social requereix interpel·lar a una persona consumidora activa i conscient que ja no es consumeix només per satisfer una necessitat, sinó per impulsar un canvi social profund. Això implica sensibilitzar no només sobre què comprem, sinó sobre el perquè i el com. 

Potser la clau està a utilitzar les eines del sistema per començar a subvertir-lo:

“Utilitzar el màrqueting no només per vendre, sinó per canviar la conversa”

Pot ser la solució sigui consumir menys, que tothom pugui accedir a la satisfacció de necessitats bàsiques i que el que consumim tingui a veure amb un procés de producció i unes relacions socials més justes. 

És imprescindible tenir una comunitat i un teixit de suport que actuïn com interlocutors. S’ha de parlar amb un llenguatge que ressoni, amb un missatge clar, honest i transparent sobre les relacions de producció i els materials utilitzats darrere del producte o servei, així com sobre les pràctiques de gestió cooperatives. És clau d’incorporar conceptes com la proximitat, el suport a proveïdors compromesos socialment, el comerç just a escala local i global i el consum responsable.

Per tant, cal transitar cap a models econòmics diferents, que treballen per revertir les problemàtiques socials colonials i l’emergència climàtica. El repte de l’Economia Social rau en implementar un model de transició ecosocial amb estratègies comunicatives diferenciades. Aquestes han de reflectir els seus valors i objectiu i que impactin positivament en les persones. Mentrestant, cal treballar col·lectivament per construir un missatge poderós que pugui competir en el mercat. Mancomunar les eines i els sabers és essencial per construir un discurs que guanyi en la correlació de forces. L’estratègia és comuna o no és.